Archivo mensual: julio 2016

La culpa

Recordo perfectament al principi de començar el tractament com la paraula culpa rondava per casa com una membre més. Els pares, el germà, les amigues, jo, tothom buscant de qui era la culpa de la malaltia. Quan realment, la culpa no és de ningú.

Al principi de la malaltia és molt comú que es vulgui buscar la persona culpable de la malaltia, si els pares, si una amiga o si el novio que t’ha trencat el cor. És molt temptador voler agafar el cami fàcil d’assenyalar a algú i passar-li tota la responsabilitat sota la paraula culpable. Però com bé he dit, és el camí fàcil que no porta enlloc, que no ajuda a sanar les ferides.

Quan vas fent teràpia et vas adonant de totes les coses que t’han portat a la malaltia, et dones compte de les ferides obertes que encara afecten el teu dia a dia. Agafes consciència del mal que et va fer la teva primera relació, de la por que senties quan a casa tot eren crits i de la tristesa de veure com els teus pares no estaven per tu i et senties desprotegida. I aleshores, et surt la directa de culpar-los o, fins hi tot, ells mateixos es senten culpables. És la primera reacció, i és completament legitima. Però amb ajuda, veus com aquesta no és la solució, que per molt que culpis als teus pares de no adonar-se’n de que paties, el mal ja està fet i així no el podràs solucionar, simplement crees una relació d’odi i ràbia amb rencor que és encara pitjor.

La veritat que és una feina difícil parlar amb els teus pares sobre les coses que t’han fet mal per intentar canviar la relació sense que es sentin culpables. Més d’un cop he hagut de jo consolar-los i recordar-lis que no son culpables de res, que aquesta no és la solució. I també és una feina difícil controlar-se a una mateixa i deixar de culpar als altres. Perquè, al cap i a la fi, la malaltia és el resultat de petites experiències al llarg de la vida que t’han marcat tant que no t’han deixat viure, i no has trobat cap altre manera de demanar ajuda que a través de la malaltia, de la qual te’n surts si una vol. Per tant, gastar temps buscant el gran culpable de tots els teus mals és perdre el temps, ja que no et fa sanar les ferides, no t’ajuda a treballar-te els traumes, no t’ajuda a cuidar al tu interior, a la nena petita que portes dins del cor que et necessita. L’únic que fas és crear ràbia, en comptes d’intentar entendre tot el que et fa mal.

A més, recorda que la malaltia és el millor que et pot passar, és l’oportunitat per començar a cuidar-se, per apendre a viure. Per tant, no busquis un culpable, busca solucions, busca cuidar-te, apendre a escoltar-te i busca tancar les ferides del passat per poder viure en un present.

 Scroll hacia arriba