Tot just és un noi, no pas cap heroi ni tan sols valent, però com tanta gent
lluita cada dia, empenyent la vida des d’una cadira.

Una dona gran vol tirar endavant; un món enfonsat, el cos esquinçat, sola i tan cansada, quant de temps encara ha d’estar espantada?

Del fons del cor treuen espurnes de coratge per fer més dolç i planer aquest viatge. No han triat un camí curt o llarg, ni que sigui tan fosc i amarg!

Una respuesta a
  1. Irene Responder

    oooh, está en catalán:(no me entero!
    un beso!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Por favor, introduce tu nombre, correo electrónico y un comentario.