Presentació

Em dic Rosa, tinc 32 anys i sóc de Lleida.

Fins fa un any i mig no sabia com definir-me… tenia massa bloquejos emocionals que m’impedien veure com realment era. Ara, després d’aquest temps treballant per l’autoconeixement, puc definir-me sense problemes.

Em considero alegre, amiga dels meus amics, amb energia per fer les coses que tinc ganes de fer, m’emociono fàcilment, m’agraden els petits detalls, confiada fins a cert punt, disciplinada, realista, sincera, autoexigent, perfeccionista, amb por a l’error i poca tolerància a la frustració, m’encanta riure i divertir-me, viatjar, provar nous menjars… Tot això i moltes més coses sóc jo! Sobretot, una persona de carn i ossos, amb virtuts i defectes i amb emocions!!!!

Al maig del 2013, amb molt patiment intern però amb voluntat clara i decisiva de canviar la meva vida, vaig anar a ABB per voluntat pròpia. Ja feia temps que intuïa que tenia problemes amb el menjar i l’autoimatge, però no em podia creure que de veritat tingués un TCA. Per això, quan vaig consultar a ABB tenia l’esperança que em dirien que el que m’estava passant era passatger i reactiu a una situació que vaig viure… però no va ser així, em van confirmar les meves intuïcions i em van diagnosticar.

Inicio el tractament (de forma ambulatòria), i a partir d’aquest moment, tot canvia, se’m desmunta la vida que tant m’havia costat de crear i la meva identitat sento que desapareix, ja no sé qui sóc i apareixen pors, dubtes, inseguretats… que fins llavors tenia latents però mai havien aflorat perquè amb la conducta alimentària ho tapava i així canalitzava l’angoixa que tot això creava.

Ara, al novembre del 2014, encara estant en tractament, veig llum al final del camí, veig les coses més clares i sóc molt conscient del perquè de la meva personalitat. He aconseguit moltes coses durant aquest temps i de les que més orgullosa estic és haver donat el pas per demanar ajuda i aprendre a donar-li les gràcies el meu TCA (benvinguda anorèxia!!!!). M’explico perquè no vull que es mal interpreti: he deixat de lluitar negant la malaltia i he passat a acceptar-la i veure els beneficis que em genera, només així, he pogut fer-li front i plantar-li cara de veritat.

De moment, això us explico de mi…

Una respuesta a Presentació
  1. Mireia Responder

    Ànims en el teu viatge fins al final del túnel!!!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Por favor, introduce tu nombre, correo electrónico y un comentario.