ALTA i POR: dues cares de la mateixa moneda

Quan escolto Bob Dylan, em remunto dos anys enrere quan vaig començar a ABB, són  records que tinc molt gravats i que mai més marxaran. I ara, amb l’alta a les meves mans, en començo a gravar de nous… Segueixo escolant Bob Dylan i vaig deixant que les seves cançons entrin dins meu mentre escric aquestes línies…

“El futur em genera por, el no saber què passarà, el no control de la situació m’agobia” aquesta frase em va passar molt sovint pel cap quan la meva terapeuta va anomenar la paraula ALTA. “Això no formava part dels meus plans!!!” (pensava)  “ABB és com un refugi, i què faré sense aquesta seguretat que em dona la teràpia?” (em preguntava).

Sempre he tingut sensació de control en totes les àrees de la meva vida. Ha estat una sensació molt buscada ja que em donava estabilitat i equilibri, era com un flotador on em sostenia mentre anava passant la vida. Fa dos anys enrere aquesta aparent calma es va trencar del tot, i a partir d’aquí, vaig decidir iniciar el camí per comprendre la meva personalitat, camí que crec q mai deixaré de fer.

Des de llavors, veig com la vida em posa obstacles que posen a prova la meva capacitat per suportar el descontrol, el no saber què fer ni cap on girar-se… i tot i que al moment ho veig tot molt negre, passat un temps m’adono que la vida em fa un regal ja que em dona oportunitats per anar creixent i per reafirmar els meus aprenentatges.

Passat dies de l’alta i haver suportat la sensació de caos i descontrol intern, he anat acceptant que això és així, que estic bé amb mi mateixa i que sóc capaç de sortir-me’n de situacions difícils sense haver de recórrer al símptoma, i si en algun moment hi recorro, m’adono i ho aturo. I això em fa sentir molt bé!

Ara em sento orgullosíssima del que estic aconseguint, i crec que per primera vegada a la vida em permeto sentir-ho i expressar-ho.

No vull ser ingènua amb mi mateixa perquè sé que encara hi ha un tema pendent… un tema per mi molt important… i que de moment he decidit afrontar-lo poc a poc, però amb aquesta reacció que estic tenint m’és suficient per seguir treballant en el que m’he proposat.

Es un tema que m’agobia i quan sento aquesta sensació negativa, intento sortir de mi mateixa i mirar-ho des de fora, això em permet relativitzar i seguir endavant, i encara que no m’agradi estar així, no faig res per evadir-me i desconnectar-me. I poc a poc, tot torna la normalitat…

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Por favor, introduce tu nombre, correo electrónico y un comentario.