Un any després de l’alta….

A l’abril ha fet un any de l’ALTA i quan hi penso tot em sembla un somni… un bonic somni que m’ha ensenyat moltes coses que voldria compartir amb vosaltres.

Fa uns dies, durant el cap de setmana, vaig sentir molta enyorança, tristesa, soledat… i no sé a què ni a qui ni perquè, només sé que van ser sentiments que van aparèixer i van acompanyar-me moltes hores…

Em sorgeixen molt dubtes dins meu, cap on vaig? On vull arribar? Estic complint el meu projecte vital? I no sé si en tinc algun resposta clara, em costa de pensar clar quan les meves emocions estan així.

El que SÍ que sé és que habitualment sento molta més calma interior. I sí, encara escolto la veu dins meu en alguns moments que em critica, que em jutja pel que faig, pel que dic, pel que menjo…, però he aprés a veure com em protegeix, a  baixar-li el volum i a potenciar la veu de les coses que em fan feliç. Em repeteixo lo bé que estic podent fer coses que abans no feia, podent sentir tot el que sento i podent viure la vida tal qual va venint, deixant que les coses vagin passant al seu ritme i deixant fluir les relacions. Valoro les petites coses que fan que la vida valgui la pena, com pot ser quedar amb les amigues que he fet a la teràpia per menjar-se una hamburguesa!

La tornada al MÓN LABORAL, un gran tema per mi, els que em coneixeu ja ho sabeu! Ha costat però ara sí que puc dir que m’he ne sortit! Bueno, que me n’ESTIC SORTINT, perquè això és un procés que no s’acaba mai! Segueixo molt pendent dels meus errors però ara sóc capaç de mirar-m’ho tot amb més perspectiva i cuidar-me. Vaig veient com reacciono davant l’angoixa i l’estrès, em permeto equivocar-me i posar-me nerviosa i sobretot m’estic il·lusionant de nou, gaudint del dia a dia de la meva feina, de les persones amb qui em relaciono, dels projectes que tinc en ment i dels somnis que em ronden cada dia pel cap.

Tinc moltes il·lusions i ganes de complir petits somnis però també sento la por molt aprop meu i la inestabilitat i el dubte… Estic molt orgullosa del que vaig fent però encara sento que m’autoavaluo i m’exigeixo massa, què passa si tot el que em proposo de fer no surt?? Veig que no estic preparada per això! Deixo de pensar…

Un altre tema important, els de les RELACIONS amb les ALTRES PERSONES. Una amiga molt sabia em va dir que deixés de controlar les relacions, que deixés fluir a veure que passava…, i ho he aconseguit i estic en un moment dur, m’adono que hi ha persones que potser no volen estar al meu costat, que potser no els importo, reconec que són deduccions meves, que ningú m’ho ha dit, però així ho penso i em fa molt mal. M’adono de com necessito estar present a la vida dels altres sinó sento que desapareixo, que no hi sóc, que sóc invisible, i el meu jo no és suficient fort per sostenir això, sento dolor i pena. Serà que em resisteixo a fer-me gran? Voldria seguir sent una jove que amb els seus amics va amunt i avall, però ara això ha canviat i no sé si estic preparada. Em sento sola i sé que aquest sentiment és molt llunyà i encara que estigui molt ben acompanyada, em segueixo sentint així, és com una capa de tristesa que envolta tota la resta i no em deixa veure més enllà. Ara sóc capaç de veure d’on prové aquest sentiment, tot i així, segueix podent amb mi. Li dono la seva cabuda, l’escolto i deixo que marxi fins un altre moment…

El que per mi és molt important és que ara ja no sento que la meva vida és una falsa, un muntatge que jo me creat per fer veure que sóc feliç, ara sento que la meva vida EM PERTANY i que en sóc responsable de viure-la el millor que pugui. Sento que la visc de forma autèntica i d’acord a com ho vull fer. Segueixo donant casi cada dia les GRÀCIES al moment en que vaig decidir fer teràpia i em felicito per lo valenta que he estat de fer front a tot el meu món interior, que no és una tasca fàcil, però té una gran recompensa.

A seguir caminant per aquest camí que no sé on em portarà… però segur que a bon port!!!!!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Por favor, introduce tu nombre, correo electrónico y un comentario.