Mi historia

Em dic Rosa, tinc 32 anys i sóc de Lleida.

Fins fa un any i mig no sabia com definir-me… tenia massa bloquejos emocionals que m’impedien veure com realment era. Ara, després d’aquest temps treballant per l’autoconeixement, puc definir-me sense problemes.

Em considero alegre, amiga dels meus amics, amb energia per fer les coses que tinc ganes de fer, m’emociono fàcilment, m’agraden els petits detalls, confiada fins a cert punt, disciplinada, realista, sincera, autoexigent, perfeccionista, amb por a l’error i poca tolerància a la frustració, m’encanta riure i divertir-me, viatjar, provar nous menjars… Tot això i moltes més coses sóc jo! Sobretot, una persona de carn i ossos, amb virtuts i defectes i amb emocions!!!!

Al maig del 2013, amb molt patiment intern però amb voluntat clara i decisiva de canviar la meva vida, vaig anar a ABB per voluntat pròpia. Ja feia temps que intuïa que tenia problemes amb el menjar i l’autoimatge, però no em podia creure que de veritat tingués un TCA. Per això, quan vaig consultar a ABB tenia l’esperança que em dirien que el que m’estava passant era passatger i reactiu a una situació que vaig viure… però no va ser així, em van confirmar les meves intuïcions i em van diagnosticar.

Inicio el tractament (de forma ambulatòria), i a partir d’aquest moment, tot canvia, se’m desmunta la vida que tant m’havia costat de crear i la meva identitat sento que desapareix, ja no sé qui sóc i apareixen pors, dubtes, inseguretats… que fins llavors tenia latents però mai havien aflorat perquè amb la conducta alimentària ho tapava i així canalitzava l’angoixa que tot això creava.

Ara, al novembre del 2014, encara estant en tractament, veig llum al final del camí, veig les coses més clares i sóc molt conscient del perquè de la meva personalitat. He aconseguit moltes coses durant aquest temps i de les que més orgullosa estic és haver donat el pas per demanar ajuda i aprendre a donar-li les gràcies el meu TCA (benvinguda anorèxia!!!!). M’explico perquè no vull que es mal interpreti: he deixat de lluitar negant la malaltia i he passat a acceptar-la i veure els beneficis que em genera, només així, he pogut fer-li front i plantar-li cara de veritat.

De moment, això us explico de mi…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Por favor, introduce tu nombre, correo electrónico y un comentario.